Atles de núvols i meteors (Explicatiu i fotogràfic)


Atles de núvols i meteors

La troposfera és la capa més baixa de l'atmosfera i és on es formen i desenvolupen els núvols i els diferents meteors i fenòmens meteorològics. És una capa d'entre 12 i 15km de gruix segons l'època de l'any i on trobem els ingredients necessaris per a la formació dels núvols, es dir l'aigua i vapor d'aigua. 

Cal recordar que el vapor d'aigua és invisible per als nostres ulls, es troba en estat gasós. Es dir, els núvols, els veiem perquè el vapor d'aigua s'ha condensat. 

De fet els núvols estan formats per gotes d'aigua (0,01mm) (1000 gotes/cm3) o cristalls de gel, depenent a l'alçada en que es trobin. Aquestes gotes s'originen a partir de vapor d'aigua condensat, procés en que es després energia en forma de calor latent. A nivells más baixos estaran formats per gotes o gotetes d'aigua de diferents mides, mentre que a nivells alts estaran formats per cristalls de gel, degut a les baixes temperatures que s'hi poden arribar a assolir (-30 a -60ºC). 

Depenent del nivell on es trobin, diferenciarem entre núvols.
 

-Alts : Entre els 5.500 i els 12.000m d'alçada . Són els Cirrus, Cirrocúmuls i Cirroestrats.
-Mitjencs: Entre els 2.500 i els 5.500m  d'alçada. Són els altocúmuls i els Altoestrats.
-Baixos: Entre els 0 i els 2.500m d'alçada. Són els Nimboestrats, estrats, cúmuls i estratocúmuls 

 * Situació dels núvols segons l'alçada en que es troben a la troposfera.


Els núvols de tempesta o cumulunimbus travessen les diferents capes atmosfèriques i n'ocupen tot el seu gruix, es dir, des de 200 o 400m de base fins a alçades que en ocasions arriben a atravessar la troposfera (overshooting top). Les corrents ascendents d'aire càlid i humit són les impulsores d'aquest desenvolupament vertical tant potent.

Val a dir, que l'observació de núvols no es cosa fàcil, ja que moltes vegades s'observen núvols a diferents nivells, sobretot en situacions inestables o variables.  
La nomenclatura d'un núvol es divideix entre Gènere, Espècie i Varietat (De mode semblant a les plantes i animals, en llatí):

Altocumulus lenticularis duplicatus

Luke Howard fou l'encarregat de "batejar" als núvols. A l'any 1802 va presentar el seu treball sobre la clasificació i nomenclatura dels núvols, a Londres.


NÚVOLS ALTS

* Els Cirrus (Cs):

Aquests núvols els classifiquem dins l'àmpli grup de núvols alts, ja que la seva base es troba per sobre els 5.500m o 6.000m d'alçada. Estan formats per petits cristralls de gel, de forma geomètrica. 

Tenen un especte fibrós, allargassat i semblant a una porció de cabells. Normalment són brillants i de color blanquinós, encara que a l'alba o la posta de sol prenen un característic color ataronjat o rogenc. Degut als efectes de la reflexió de la llum i el seu pas a través dels cristalls o prismes de gel, la llum es descompon ens els colors primaris de l'arc de Sant Martí, així podem veure aquests colors quan són travessats pels rajos de sol.
La seva observació denota l'apropament d'un front (fred o càlid) o bé l'allunyament. També solen apareixer en fase de maduresa i dissipació de tempestes (Enclusa).

-Espècies:
Cirrus fibratus
Cirrus spissatus
Cirrus uncinus
Cirrus floccus
-Varietats:
Cirrus radiatus
Cirrus vertebratus
Cirrus mamma 

Cirrus fibratus:

* Cirrus fibratus, Any 2012, Gallecs (Vallès Oriental)
Foto: Sergi Corral Buela


* Cirrus fibratus, Any 2005, Valgañón (La Rioja)
Foto: Sergi Corral Buela

 * Cirrus fibratus, Any 2007, Valgañón (La Rioja)
Foto: Sergi Corral Buela


* Cirrus fibratus amb irisació, Any 2009, Barcelona (Barcelonès)
Foto: Sergi Corral Buela

Cirrus spissatus: 

* Cirrus spissatus, Any 2010, l'Escala (Alt Empordà)
Foto: Sergi Corral Buela

* Cirrus spissatus, Any 2007, l'Escala (Alt Empordà)
Foto: Sergi Corral Buela

Cirrus Floccus

*Cirrus floccus, Any 2012, Barcelona (Barcelonès)
Foto: Sergi Corral Buela

*Els cirrocúmuls:

El segon gènere de núvols alts correspon als cirrocúmuls, situats entre els 5.000 i els 13.000m d'alçada a la troposfera. és un núvol d'aspecte prim i textura granular, normalment té certa extensió horitzontal i una mica més d'extensió vertical que els cirrus. El seu aspecte és completament blanc i més opac al pas de la llum solar. 
Són difícils i efímers de veure i normalment van acompanyats de núvols mitjos i cirrus. Poden donar fenòmens òptics com iridiscèndies i irisacions. També estan formats per cristalls de gel.
-Espècies:
Cirrocumulus stratiformis
Cirrocumulus lenticularis
Cirrocumulus castellanus
Cirrocumulus floccus
-Varietats:

Cirrocumulus undulatus
Cirrocumulus lacunosus   

Cirrocumulus stratiformis
 *Cirrocumulus stratiformis, Any 2005, Valgañón (La Rioja)
Foto: Sergi Corral Buela


 *Cirrocumulus stratiformis undulatus, Any 2005, Barcelona (Barcelonès)
Foto: Sergi Corral Buela

 *Cirrocumulus stratiformis undulatus i iridiscència, Any 2005, Zaldierna (La Rioja)
Foto: Sergi Corral Buela


* Els cirroestrats:

 També considerada dins del grup dels núvols alts, es situa entre els 6.000 i 10.000m d'alçada a la troposfera. És un núvol prim, però a diferència dels cirrus, té gran extensió horitzontal, així pot arribar a cobrir del tot el cel. Igualment que passava amb els cirrus, estan formats per cristalls de gel. 

Tenen un color blanquinós més apagat o fins i tot grisós si són espessos. Produeixen fenòmens òptics com l'halo solar o els parhelis, aquesta característica els diferencia dels altoestrats.
l'Observació popular ens diu que els cirroestrats indiquen un canvi de temps imminent, de fet apareixen inmediatament després o al mateix temps que els cirrus quan s'acosta un front, normalment d'oest a est. 

-Espècies:

Cirrostratus fibratus
Cirrostratus nebulosus

-Varietats: 

Cirrostratus duplicatus
Cirrostratus undulatus
 Cirrostratus fibratus
 *Cirrostratus fibratus, Any 2005, Bellaterra (Vallès Occidental)
Foto: Sergi Corral Buela

*Cirrostratus fibratus, Any 2006, Barcelona (Barcelonès)
Foto: Sergi Corral Buela

Cirrostratus nebulosus

 *Cirrostratus nebulosus i halo solar, Any 2009, Barcelona (Barcelonès)
Foto: Sergi Corral Buela

 

 *Cirrostratus nebulosus i halo solar, Any 2013, l'Escala (Alt Empordà)
Foto: Sergi Corral Buela

*Cirrostratus nebulosus, parheli i arc circumzenital, Any 2007,Barcelona (Barcelonès)
Foto: Sergi Corral Buela


NÚVOLS MITJENCS

*Els altocúmuls

Aquest primer grup de núvols mitjos es situa entre els 2.000 i 6.000m d'alçada aproximadament. Aquest tipus de núvols ja precenten un cert gruix, petit però suficient perquè els elements que els composen puguin tenir ombra/es. 

Es pot presentar com una capa extensa en el cel, amb unitats més o menys separades entre si, o bé de forma més isolada i estilitzada com és el cas dels lenticulars o llenties. Poden presentar gran variatat de colors, des del blanc més pur fins a tons més grisos i quan la capa es suficientment espessa, es tornen opacs. 

Acostumen a veure's molt influienciats per les corrents de vent a nivells alts i mitjos, així com per l'orografia (muntanyes), establint-se com a nuvolositat d'ona a sotavent de les muntanyes en corrents d'aire perpendiculars a aquestes. 

La majoria d'altocúmuls indiquen corrents de vent fortes a nivells alts i mitjos, per tant psíntoma, d'estabilitat o inhibició de plogudes molt importants. Els lenticulars són els típics núvols de vent, que junt amb els estratiformes, si els observem a primera o última hora del dia, agafen tonts vermellosos. El típic cel rogent, anunci de pluja o vent. 

Hi ha una excepció, en el cas dels Altocumulus castellanus i alguns casos en els Altocumulus stratiformis, aquests índiquen condicions d'inestabilitat favorables i solen ser indicadors d'una jornada de tempestes, sobretot si es presenten a la primavera o estiu. Tots recordem allò de "Al cel cabretes i a terra pastetes" 


-Espècies: 

Altocumulus stratiformis
Altocumulus lenticularis
Altocumulus castellanus
Altocumulus floccus

-Varietats: 

Altocumulus translucidus
Altocumulus opacus
Altocumulus perlucidus
Altocumulus duplicatus
Altocumulus undulatus
Altocumulus radiatus
Altocumulus lacunosus 


                                        Altocumulus stratiformis

* Altocumulus stratiformis perlucidus, Any 2007, Barcelona (Barcelonès)
Foto: Sergi Corral Buela


 *Altocumulus stratiformis radiatus, Any 2013, Barcelona (Barcelonès)
Foto: Sergi Corral Buela


 
*Altocumulus stratiformis, Any 2013, Barcelona (Barcelonès)
Foto: Sergi Corral Buela
  
Altocumulus floccus
  
 *Altocumulus floccus, Any 2005, Barcelona (Barcelonès)
Foto: Sergi Corral Buela

 *Altocumulus floccus virga, Any 2013, l'Escala (Alt Empordà) 
Foto:Sergi Corral Buela

Altocumulus lenticularis

 
 *Altocumulus lenticularis duplicatus, Any 2011, l'Escala (Alt Empordà)
Foto: Sergi Corral Buela


 *Altocumulus lenticularis, Any 2008, l'Escala (Alt Empordà)
Foto: Sergi Corral Buela

   *Altocumulus lenticularis amb iridiscència, Any 2008, l'Escala (Alt Empordà)
Foto: Sergi Corral Buela

Altocumulus castellanus

 *Altocumulus castellanus, Any 2013, l'Escala (Alt Empordà)
Foto: Sergi Corral Buela


 
 
  *Altocumulus castellanus, Any 2011, Santa Fe del Montseny (Vallès Oriental)
Foto: Sergi Corral Buela


* Els Altoestrats: 


Integren el segon grup de núvols mitjencs, els quals es situen entre els 2.000 i 7.000m d'alçada. És una capa extensa i uniforme, de color blanquinós o grisaci, però a vegades pot presentar estries o especte fibrós. 

No te gaire gruix, i per això es pot entreveure el sol entre elles, però sempre de manera opaca o entelada. A diferència dels cirroestrats, aquests no produeixen halos ni parhelis. 

Acostumen a acompanyar els fronts càlids o també els primers compassos de fronts freds poc actius. Quan dominen aquests tipus de núvols, el dia queda apagat i trist. 

- Varietats: 

Altostratus opacus
Altostratus translucidus
Altostratus duplicatus
Altostratus ondulatus
Altostratus radiatus 
Altostratus mamma
Altostratus virga
Altostratus pannus
 

Altostratus opacus


* Altostratus opacus, Any 2014, Barcelona (Barcelonès)
Foto: Sergi Corral Buela


* Altostratus opacus mammatus, Any 2012, Gallecs (Vallès Oriental)
Foto: Sergi Corral Buela

 * Altostratus opacus mammatus, Any 2009, l'Escala (Alt Empordà)
Foto: Sergi Corral Buela
 
 
 * Altostratus opacus mammatus, Any 2012, Barcelona (Barcelonès)
 Foto: Sergi Corral Buela


NÚVOLS BAIXOS 


*Els nimboestrats 

És un núvol d'un gruix important, va des de centenars de metres fins als 5.000 o 6.000m d'alçada al seu cim, endintsant-se en el territori dels núvols mitjos. Estant constituïts per una barreja d'aigua en subfusió, cristalls de glaç i flocs de neu.

És de textura molt uniforme i per aquest motiu no es distingeixen espècies i varietats dins aquest gènere. A diferència de tots els gèneres vistos amb anterioritat, aquest núvol si que produeix precipitació. Aquesta acostuma a caure de forma suau o com a molt amb intensitat moderada, a no ser que dins la capa de nimbostrats hi hagi convecció embeguda. 

És típic de "llevantades" i fronts càlids actius, quan la massa d'aire càlid cavalca sobre la freda (anterior) en una pensent suaui l la part més compacta d'un front fred. Sempre va acompanyat d'un ambient molt i molt humit.  

*Nimbostratus, Any 2013, Badalona (Barcelonès)
 Foto: Sergi Corral Buela


*Els Estratocúmuls: 


 Els estratocúmuls són considerats com a núvols baixos, ténen un gruix força important que pot anar dels 500 al 4.000m d'alçada, però normalment es mouen entre els 1.000 i 2.000m. Estan formats quasi exclusivament per gotes d'aigua i en alguns casos neu granulada. 

L'extensió horitzontal acostuma a ser considerable, de molts quilòmetres, encara que en alguns casos poden aparèixer més isolats, sobretot el situacions de vent fort. A la seva base es poden veure diferents tipus de protuberancies o ondulacions. 

No acostumen a portar associades precipitacions, però en casos puntuals (sobretot a muntanya) poden deixar escapar algun ruixat. Són indicatius de condicions d'estabilitat a nivells mitjos i alts, quan es crea una tapadora seca que no els deixa progressar en alçada. A voltes també poden indicar vents forts a nivells baixos i adoptar una forma lenticular, sempre a sotavent de les muntanyes. Són les típiques senyals de tramuntana o "barda de les Alberes".

-Espècies:

Stratocumulus stratiformis
Stratocumulus lenticularis
Stratocumulus castellanus
Stratocumulus cumulongenitus

-Varietats: 

Stratocumulus translucidus
Stratocumulus perlucidus 
Stratocumulus opacus
Stratocumulus duplicatus
Stratocumulus undulatus
Stratocumulus radiatus
Stratocumulus lacunosus


Stratocumulus stratiformis


*Stratocumulus stratiformis, Any 2013, l'Escala (Alt Empordà)
Foto: Sergi Corral Buela

 *Stratocumulus stratiformis, Any 2013, l'Escala (Alt Empordà)
Foto: Sergi Corral Buela 

 *Stratocumulus stratiformis, Any 2008, l'Escala (Alt Empordà)
Foto: Sergi Corral Buela

  *Stratocumulus stratiformis undulatus perlucidus, Any 2011, l'Escala (Alt Empordà)
Foto: Sergi Corral Buela 

 *Stratocumulus stratiformis undulatus, Any 2011, l'Escala (Alt Empordà)
Foto: Sergi Corral Buela 


 *Stratocumulus stratiformis undulatus, Any 2012, l'Escala (Alt Empordà)
Foto: Sergi Corral Buela 

  *Stratocumulus stratiformis lacunosus, Any 2008, l'Escala (Alt Empordà)
Foto: Sergi Corral Buela


*Stratocumulus stratiformis virga, Any 2012, l'Escala (Alt Empordà)
Foto: Sergi Corral Buela 

Stratocumulus lenticularis


 *Stratocumulus lenticularis duplicatus, Any 2011, l'Escala (Alt Empordà)
Foto: Sergi Corral Buela 


  *Stratocumulus lenticularis duplicatus, Any 2009, Valgañón (La Rioja)
Foto: Sergi Corral Buela 


 *Stratocumulus lenticularis duplicatus, Any 2006, Campo de Borja (Zaragoza)
Foto: Sergi Corral Buela

*Stratocumulus lenticularis duplicatus, Any 2009, l'Escala (Alt Empordà)
Foto: Sergi Corral Buela 



Stratocumulus comulongenitus
 
  Stratocumulus cumulongenitus, Any 2010, l'Escala (Alt Empordà)
Foto: Sergi Corral Buela


* Els estrats:

És el gènere de núvols que es situa a menor alçada de tots, la qual pot anar des de nivell de superfície (boira) fins als 1.500m. El núvol està format exclusivament per gotes d'aigua. 

És un núvol espès, dens i normalment d'un color grisós vist des d'aprop o de sota i blanquinós si està més isolat. És molt comú que aparegui acompanyant altres gèneres de núvols a diferents nivells i molt comú que acompanyi als estratocúmuls, situant-se aquests a una alçada superior. 

Es poden presentar en format compacte, com una capa de núvols, o bé de forma esqueixada. Aquests darrers són més efímers i depenen íntimament de les condicions de Tª, vent i humitat en superfície. Val a dir que els estrats, sobretot aquells en forma de capa uniforme, són típics de situacions estables, amb poc vent i poca circulació vertical entre capes. Un exemple serien els bancs de boira alta en situació anticiclònica hivernal. 

Els estrats més enganxats a terra, bé sigui a la plana, mar o zones de muntanya, els anomenem boires. Aquestes poden ser de irradiació ( típiques d'hivern anticiclònic), d'advecció ( les marítimes, típiques d'entrades càlides amb mar fred, o bé boires orogràfiques íntimament relacionades amb el pas de fronts, tempestes etc... Les boires redueixen per complet la visibilitat i esdevenen situació de risc per a la circulació i navegació. 

Els estrats no acostumen a deixar precipitació, si un cas algun plugim molt fi. Però les boires si que produeixen l'anomenada precipitació oculta, dipositant-se sobre superfícies. Un bon exemple seria la boira orogràfica a la cara nord de les Canàries, element indispensable pel creixement de la Laurisilva. O també les boires del Montseny, fon indispensable d'aigua per la fageda.   

Un darrer tipus d'estrats són els orogràfics, els quals es formen en una capa reduïda a nivells baixos, ajudats per l'ascens d'aire humit i càlid, forçat per la orografia de les muntanyes, quan els vents a nivells baixos hi entren de forma perpendicular. Un bon exemple seríen les senyals de garbí o el capell a a muntanyes litorals amb vents de llevant o xaloc. 

-Espècies: 

Stratus nebulosus
Stratus fractus

-Varietats

Stratus opacus
Stratus translucidus
Stratus undulatus

Stratus fractus

 *Stratus fractus, Any 2013, l'Escala (Alt Empordà)
Foto: Sergi Corral Buela

 *Stratus fractus, Any 2010, l'Escala (Alt Empordà)
Foto: Sergi Corral Buela

 *Stratus fractus (Orogràfic), Any 2012, l'Escala (Alt Empordà)
Foto: Sergi Corral Buela

Stratus nebulosus


 *Stratus nebulosus, Any 2013, Valgañón (La Rioja)
Foto: Sergi Corral Buela

 *Stratus nebulosus, Any 2012, Valgañón (La Rioja)
Foto: Sergi Corral Buela


 *Stratus nebulosus (Banc de boira litoral), Any 2013, l'Escala (Alt Empordà)
Foto: Sergi Corral Buela

 *Stratus nebulosus (Banc de boira litoral), Any 2011, Olot (La Garrotxa)
Foto: Sergi Corral Buela

  


*Els cúmuls:

Aquest grup de núvols s'inclouen dins la categoria de núvols baixos, degut a que la seva base es pot situar fins als 500m o per sota, en canvi, tenen una característica determinant, el seu desenvolupament vertical. Es dir, es poden extendre des dels 500m fins a més de 8.000m d'alçada, en les darreres fases de creixement dels cúmuls congestus. 

Són núvols de contorns molt nítids i definits. Vistos desde la distància tenen aspecte de coto-fluix o d'una muntanya de nata, amb color blanc característic. Si tenen un creixement vertical significatiu, la seva base es va enfosquint, tornant-se amenaçadora amb el pas dels minuts i hores a mesura que el perfil vertical del núvol es va engroixint.

Als nivells baixos i mitjos estan formats per gotetes d'aigua, i a nivells més elevats, per cristalls de gel. 

Les corrents convectives d'aire càlid i humit són claus pel seu desenvolupament, així ens trobem diferents estadis de creixement, per exemple en una jornada de tempestes de tarda. A mig matí apareixen els primers cumulets associats a muntanya, que mica en mica van agafant empenta fins adquirir un gruix considerable, transformant-se en cumulus mediocris i cumulus congestus. Posteriorment, aquests congestus, si les condicions son favorables es desenvoluparan en grans comulunimbus i tempestes. 

Altre tipus de cúmuls, són els cumulets de bon temps, associats a situacions més estables o després del pas d'un front fred. A vegades les diferents capes seques o zones de més vent tallen el seu desenvolupament vertical, quedant-se en cumulus humilis o mediocris a tot estirar. 

Els cúmuls de poc desenvolupament no acostumen a deixar precipitació, en canvi els Cumulus congestus de més gruix ja poden deixar xàfecs de moderada a forta intensitat, fins i tot de calamarsa. Però sempre de forma molt localitzada, amb una cortina de precipitació estreta. 

-Espècies: 
 
Cumulus humilis
Cumulus mediocris
Cumulus congestus
Cumulus fractus

-Varietats:

Cumulus velum
Cumulus pileus
Cumulus virga
Cumulus tuba
Cumulus precipitao


Cumulus humilis

*Cumulus humilis, Any 2013, Valgañón (La Rioja)
Foto: Sergi Corral Buela


*Cumulus humilis, Any 2013, Gallecs (Vallès Oriental)
Foto: Sergi Corral Buela
Cumulus mediocris 
*Cumulus mediocris, Any 2013, Cerdanyola (Vallès Occidental)
Foto: Sergi Corral Buela

 *Cumulus mediocris, Any 2012, Badalona (Barcelonès)
Foto: Sergi Corral Buela
 *Cumulus mediocris, Any 2012, Gallecs (Vallès Oriental)
Foto: Sergi Corral Buela 

*Cumulus mediocris, Any 2006, Barcelona (Barcelonès)
Foto: Sergi Corral Buela

Cumulus congestus


* Cumulus congestus, Any 2012, l'Escala (Alt Empordà)
Foto: Sergi Corral Buela

* Cumulus congestus, Any 2008, l'Escala (Alt Empordà)
Foto: Sergi Corral Buela


 * Cumulus congestus, Any 2009, Barcelona (Barcelonès)
Foto: Sergi Corral Buela

 
 * Cumulus congestus, Any 2013, Valgañón (La Rioja)
Foto: Sergi Corral Buela
 
 * Cumulus congestus pileus, Any 2013, Badalona (Barcelonès)
Foto: Sergi Corral Buela


* Els comulonimbus: 

Són els núvols amb més desenvolupament vertical de tots, el seu gruix va des d'un centenar de metres fins als 13.000 o 15.000km d'alçada, trencant la barrera troposfèrica en alguna ocasió. A l'estiu tenen molta més alçada que a l'hivern, ja que la tropopausa es troba més elevada. 

En fase de cumulunimbus calvus tenen l'aspecte d'una gran torre o castell, de color blanquinós vista des de la distància amb contorns ben definits, els quals indiquen les corrents verticals i el creixement del núvol, donant-li un aspecte d'efervescència i moviment continuu.  

Si ens trobem a la base del Cb's, la foscor domina el panorama, inclús tons verdosos o turqueses, associats a severitat i tempestes extraordinàries. Quan s'acosta una tempesta acostumem a veure ben definit un corró o arc de núvols, sobint estrats o estratocúmuls, el que anomenem arc (arcus) o bé turbonada (Whale mouth). l'Arribada d'aquest arc de núvols porta associat fortes ratxes de vent o grop.  

Quan el núvol arriba al nivell de la tropopausa o límit de la troposfera, ja no pot crèixer més virticalment, aleshores estén una gran franja de núvols alts a banda i banda del cim del cumulunimbus o bé a una de sola i en una direcció si el vent a nivells alts és molt intens. Això ho anomenem enclusa, aleshores el Cumulunimbus es transforma a Cumulunimbus capillatus (sinònim de cabells o cabellera).

Les fortes corrents verticals fan remuntar les masses més càlides de vapor d'aigua i vapor d'aigua ja condensat, cap a alçades molt elevades, on es transformen automàticament en glaç, es dir cristalls de glaç, neu, calamarsa o pedra. Dins el núvol de tempesta o cumulunimbus hi ha un sistema de corrents ascendents i descendents, que pot portar a una gota d'aigua a passar per diferents estats o bé fer més grans les estructures de pedra, si les corrents són suficientment potents.  

Són els núvols productors de tempesta, es dir, de llamps, llampecs i trons, tot plegat degut a l'enorme diferència de potencial elèctric entre els diferents nivells del núvol i la superfície terrestre o l'aire als nivells més baixos.

D'una tempesta n'esperem precipitació intensa o molt intensa, força localitzada (poca extensió horitzontal) i criometeors com poden ser la calamarsa o pedra. En tempestes molt potents i amb un gruix del núvol molt important, la mida de la pedra pot superar els 2 a 3cm de diàmetre, sobretot a l'estiu. És més rar però no impossible, que una tempesta deixi precipitació en forma de neu, així va ser al 2010, 2004 i 1986, per posar tres exemples. 

-Espècies: 

Cumulonimbus calvus
Cumulonimbus capillatus

-Elements suplementaris:

Virga
Pannus
Incus
Mamma o mammatus
Pileus
Velum
Arcus
Tuba

Cumulonimbus calvus

 *Cumulunimbus calvus, Any 2010, l'Escala (Alt Empordà)
Foto: Sergi Corral Buela

 *Cumulunimbus calvus, Any 2007, Barcelona (Barcelonès)
Foto: Sergi Corral Buela

 *Cumulunimbus calvus, Any 2009, Valgañón (La Rioja)
Foto: Sergi Corral Buela

 *Cumulunimbus calvus, Any 2006, Barcelona (Barcelonès)
Foto: Sergi Corral Buela

 *Cumulunimbus calvus pileus, Any 2007, Barcelona (Barcelonès)
Foto: Sergi Corral Buela

 *Cumulunimbus calvus velum, Any 2009, Valgañón (La Rioja)
Foto: Sergi Corral Buela

Cumulonimbus capillatus

 *Cumulunimbus capillatus, Any 2013, Valgañón (La rioja)
Foto: Sergi Corral Buela

  *Cumulunimbus capillatus, Any 2009, Valgañón (La rioja)
Foto: Sergi Corral Buela

  *Cumulunimbus capillatus, Any 2011, l'Escala (Alt Empordà)
Foto: Sergi Corral Buela

 *Cumulunimbus capillatus incus, Any 2012, Barcelona (Barcelonès)
Foto: Sergi Corral Buela

  *Cumulunimbus capillatus incus, Any 2011, l'Escala (Alt Empordà)
Foto: Sergi Corral Buela

  *Cumulunimbus capillatus incus, Any 2009, Valgañón (La rioja)
Foto: Sergi Corral Buela

  *Cumulunimbus capillatus incus, Any 2006, Bellaterra (Vallès Occidental)
Foto: Sergi Corral Buela

  *Cumulunimbus capillatus incus, Any 2009, l'Escala (Alt Empordà)
Foto: Sergi Corral Buela

 *Cumulunimbus capillatus incus mammatus, Any 2012, l'Escala (Alt Empordà)
Foto: Sergi Corral Buela

 * Cumulunimbus arcus, Any 2008, l'Escala (Alt Empordà)
 Foto: Sergi Corral Buela

  * Cumulunimbus arcus precipitao, Any 2011, l'Escala (Alt Empordà)
 Foto: Sergi Corral Buela

* Cumulunimbus arcus precipitao "Whale mouth", Any 2010, l'Escala (Alt Empordà)
 Foto: Sergi Corral Buela


 *Cumulunimbus mammatus, Any 2008, Barcelona (Barcelonès)
Foto: Sergi Corral Buela

 *Cumulunimbus mammatus, Any 2005, Martorell (Baix Llobregat)
Foto: Sergi Corral Buela

 *Cumulunimbus mammatus, Any 2008, l'Escala (Alt Empordà)
Foto: Sergi Corral Buela

 * Cumulunimbus virga, Any 2013, Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental)
 Foto: Sergi Corral Buela

* Cumulunimbus tuba, Any 2005, Barcelona (Barcelonèsl)
 Foto: Sergi Corral Buela


FOTOGRAFIA: 

Sergi Corral i Buela (2004-2014). 

Queda prohibida qualsevol reproducció total o parcial d'aquest document o article. l'Autor de les fotografies en conserva tots els seus drets legals.


BIBLIOGRAFIA:

-Comité Meteorològic Internacional, Atlas de Internacional dels Núvols i dels Estats del Cel (Atlas General), Barcelona 1935.

-Qirantes Calvo, José Antonio. Gallego Poveda, Jose Antonio. Atlas de Nubes y Meteoros, Torrelavega 2011. 

-Gázquez, A. Toda, J. Bech, Joan. Pineda, Nicolau. Manual per als Observadors del Servei Meteorològoc de Catalunya. SMC, Tardor 2011, Barcelona

Cap comentari:

Publica un comentari