Núvols de vent , formació d'altocúmuls lenticulars amb situació de tramuntana.

Portem ja dos mesos de situacions de nord anticiclòniques molt seguides , una rere l'altre. Des de Desembre fins els primers dies d'aquest 2012 s'han succeït un conjunt d'episodis de tramuntana anticiclònica, pel pas de frons dèbils fregant el Pirineu i l'oscil·lació de l'anticicló de les Açores en forma de falca cap a nosaltres.

Aquestes situacions ens aporten sequedat i una manca de pluja que comença a ser preocupant a tot el conjunt de territori català , encara que després de l'enorme ploguda de la tardor , anem servits de reserves per uns mesos. Però malgrat aquesta sequedat a capes baixes (20-45% HR) , a capes mitges i altes ens van passant bandes d'humitat moderades o altes , a altures d'entre 4.000 i 10.000m. Aquestes franges d'humitat afavoreixen la condensació i s'acaba formant un núvol alt o mig.

En aquests casos de tramuntana els núvols es poden formar a dos nivells :

-Alts o mitjos:

* Altocúmuls lenticulars: A sotavent de les muntanyes es crea una ona de muntanya estacionària provocada per el flux constant de tramuntana. És a la cresta d'aquesta ona on es forma el núvol anomenat altocúmul lenticular , el qual es manté estacionari mentres duri el flux de tramuntana, sempre a sotavent de les muntanyes. En el cas de l'Empordà a sotavent dels Pirineus Orientals, Les Alberes i la Serra de Rodes. Són núvols ubicats entre els 3.500 i 6.000m d'alçada i entren dintre els anomenats núvols mitjos.


* Esquema teòric de la formació d'un altocúmul lenticular . Font: “La meteorologia en la aviación” de Blanca González López

* Exemple pràctic de tot els tipus de núvols de ventque podem veure a l'esquema teòric. Foto: Sergi Corral

* Altocúmul lenticular a l'Escala durant la tarda del 30-12-2011. Foto: Sergi Corral.

* Cirrus, Cirroestrats i cirrocúmuls: Associats al pas dels fronts càlids o freds de nord-oest a xaloc. Anuncíen l'arribada del front o bé es formen al igual que els anteriors a sotavent de les muntanyes , seguint el flux de nord entre els 500 i 300hPa (5.000-7.ooom) i fins els 10.000 o 13.oookm d'alçada , just al límit de la troposfera. Tant uns com altres no acostumen a deixar cap tipus de precipitació.

* Cirrus en una jornada de tramuntana. Foto: Sergi Corral.


-Baixos:

-Estrats, estratocúmuls, núvols orogràfics i núvols rotor : Tota aquesta colla de classes de núvols venen associats a nivells baixos , entre els 300 i els 3.000m. En situacions de nord els núvols orogràfics i els estrats estan directament associats a les muntanyes, sobretot a la seva cara nord o als cims. l'Ascens d'aire per la cara nord i el refredament del mateix, força la condensació del vapor d'aigua a partir del nivell de condensació (Gradient pseudoadiabàtic). Això es visualitza en un núvol permanent associat als nivells més alts de les muntanyes o serres. És la típica "barda de les Alberes" just quan entra la tramuntana i encara es manté l'humitat necessària aportada per el pas del front. Aquests núvols són més típics de les tramuntanes depressionàries ja que aquestes acostumen a portar molta més humitat a diferents nivells.

Els estratocúmuls i núvols rotor estan més associats a sotavent de les muntanyes. Els primers (entre els 1.000 i 3,000m )corresponen a les acaballes del front (normalment fred) i és la típica situació on veiem "l'ull de la tramuntana". En canvi els núvols rotor es creen ja amb la gropada de tramuntana en marxa i corresponen a les turbulències que es creen a sotavent de la serralada , just entre ratxa i ratxa de vent a nivells mitjos i baixos.

* Núvols rotor amb situació de tramuntana. Foto: Sergi Corral.

Aquest tipus de núvols si que poden deixar precipitació , no molt important , però si en forma de ruixat o 4 gotes just abans de l'entrada de la tramuntana.



* Exemple de situacions amb "ull de tramuntana" ben definit. Foto.: Sergi Corral

Cap comentari:

Publica un comentari