Anàlisi meteorològic d'un episodi històric de tramuntana anticilònica, del 28-1-2012 al 17-2-2012.

21 Dies consecutius de tramuntana, en l'episodi més important des del 1999.

Entre finals de gener i inicis de febrer de 2012 vam viure un episodi perllongat de tramuntana anticiclònica a tot l’Empordà, Pirineu i Pre-Piririneu que el situem entre els 2 o 3 més significatius des de 1997. La particularitat d’aquest cas d’estudi, és que va anar associat a una entrada d’aire fred continental molt intensa i persistent, que s’allar durant 20 dies consecutius .

De fet, foren quatre entrades de tramuntana i d’aire fred consecutives, la primera entre el 28 i el 31 de Gener, la segona del 2 al 5 de Febrer, la tercera entre el 6 i 8 de Febrer i la quarta entre el 10 i 17 de Febrer de 2012.

A continuació us detallem la situació sinòptica i mesoescalar de cadascuna de les parts de l’episodi.

1ª part: del 28 al 31 de Gener de 2012:



Figura 1: Anàlisi a les 00Z del 29-1-2012, model GFS, Geop i Tª a 500hPa + Pressió SFC.

Figura 2: Anàlisi a les 00Z del 29-1-2012, model GFS, Geop i Tª a 850hPa

Aquesta primera entrada de tramuntana fou la més feble de les quatre, però va servir perquè els centres d’acció es disposessin de forma adequada per permetre la posterior entrada d’aire fred d’origen continental. Amb l’enfortiment de l’anticicló Escandinau i Britànic es va tallar la circulació zonal que havia persistit els darrers dos mesos. Aleshores es va iniciar el descens de Nord a sud d’una bossa freda molt important en alçada (entre -35 i -37ºC a 500hPa) que entre la jornada de dissabte i diumenge va travessar els Pirineus fins arribar al sud de Catalunya durant la tarda del 30 de Gener. La generació d’una primera àrea de baixes pressions relatives al Golf de Lleó va fer incidir la primera entrada de tramuntana durant el dia 28 i que va persistir fins la jornada del 31.

En aquest primer episodi es van assolir ratxes per sobre dels 100km/h només al nord del Cap de Norfeu i a la resta de la Plana de l’Empordà no es van superar els 80km/h. Destaca que l’entrada de la bossa freda en alçada va inestabilitzar l’atmosfera i va produir els primers xàfecs de neu i neu granulada a cotes baixes de tan sols 200m durant el vespre de dissabte i la matinada de diumenge.

2ª Part: Del 2 al 5 de Feber de 2012:


Figura 1: Anàlisi a les 00Z del 4-2-2012, model GFS, Geop i Tª a 500hPa + Pressió SFC

Figura 2: Anàlisi a les 00Z del 4-2-2012, model GFS, Geop i Tª a 850hPa.

Figura 3: Dades synop i anàlisi a les 06Z del 4-2-2012, pressió en SFC(hPa)

El reforçament fins a 1060hPa de l’anticicló Escandinau i la unió amb l’anticicló britànic de 1040hPa, va obrir un fort passadís de vents de NE a tot Europa, tot acompanyat d’una irrupció freda de primera categoria. L’avenç d’aquestes masses d’aire tant fred per l’interior del continent europeu són molt lentes i un procés sinòptic que s’inicià entreel 27 i 28 de Gener a l’Est d’Europa, ens va arribar a nosatres a partir del dia 2 de febrer, gràcia a l’ajuda d’una baixa mediterrània al Golf de Gènova que va propulsar tot l’aire fred cap a nosaltres. (Fig. 2)

El gradient isobàric i el passadís de vents del nord es va anar intensificant fins arribar al seu punt màxim durant la jornada del 4 de febrer. Entre el Golf de Biscaia i el Golf de Lleó es va establir un gradient de pressió de fins a 20hPa (1037-1017hPa) en la jornada del dia 4. Aquest gradient de pressió es va traduir en un flux molt intens de tramuntana, la qual va afectar amb violència a l’Empordà i Pirineus. (Fig. 1 i 3)

El temporal es va iniciar la matinada del 3 de Febrer, després que hores abans creués una línia d’inestabilitat de gregal a garbí que va deixar nevades de fins a 10cm , a nivell de mar, a tota la costa empordanesa. Durant el dia 3 de Febrer vam passar de força 6/8 de matinada a força 7/9 durant el matí i migdia i a força 9/10 a partir de la tarda i vespre, quan es van superar els 100km/h de ratxa màxima a la plana de l’Alt Empordà i nord del Baix Empordà i els 150km/h al nord del Cap de Norfeu.

Figura 4: Predicció per a les 06Z del 4-2-2012, model MM5, Tª (ºC) i Geop. a 850hPa.

Figura 5: Predicció per a les 06Z del 4-2-2012, model MM5, Tª (ºC) i Vent(kt’s) en SFC.

Des de la matinada del dia 4 fins a primera hora de la tarda, fou el màxim moment d’intensitat del temporal de tramuntana, amb força 9/10 constant a tot l’Alt i nord del Baix Empordà. Al centre i sud del Baix Empordà també va arribar la gropada, però ja amb intensitats per sota la força 8. Durant aquesta jornada s’assoleixen ratxes superiors als 140km/h al nord del Cap de Norfeu, cims de les Alberes i Pirineus, ratxes superiors als 100km/h a tota la plana de l’Alt Empordà i nord del Baix Empordà i registres d’entre 70 i 100km/h al centre i est del Baix Empordà. (Fig. 5, 7 i 9)

* Imatges 1 i 2 : Gropada encesa de tramunatana el matí del 4-2-2012 a l’Escala. Foto: Sergi Corral.

La duresa i singularitat de l’episodi no es va limitar en la força i constància de la forta tramuntana, sinó que va venir acompanyada d’una onada d’aire fred de primera categoria. Durant la matinada del 4 de Febrer, a 850hPa es van assolir valors de fins a -15ºC a l’Empordà i de fins a -19ºC sota zero a la vertical dels Pirineus, tal i com testimonia l’anàlisi mesoescalar del model MM5. (Fig. 4)

Aquesta entrada fred en alçada també va tenir el seu reflex en superfície , destacant per una banda les mínimes de fins a -23ºC als cims dels Pirineus per sobre els 2000m d’alçada i d’entre -1 i -5ºC a l’Alt i Baix Empordà i per altre banda les màximes entre -3 i 1ºC positiu a l’Alt i Baix Empordà durant tota la jornada del 4 de Febrer.(Fig. 5, 6 i 8) Aquestes temperatures en superfície amb l’afegit de la fortíssima tramuntana provocava temperatures de sensació àmpliament negatives, superant en molts casos els -20ºC. Un altre efecte d’aquesta situació fou que es glaçaren els esquitxos de mar al tocar amb les roques i la costa en poblacions properes al Cap de Creus com Cadaqués, Llançà i Port de La Selva.

Figura 6: Predicció per a les 06Z del 4-2-2012, model MASS, Tª (ºC) i Streamlines en SFC.

Figura 7: Predicció per a les 06Z del 4-2-2012, model MASS, Vent(kt’s) en SFC.

Figura 8: Predicció per a les 06Z del 4-2-2012, model GFS, Windchill en SFC.

Figura 9: Predicció per a les 06Z del 4-2-2012, model WAM, Velocitat (kt’s) i direcció del vent en SFC.

Figura 10: Predicció per a les 06Z del 4-2-2012, model WAM, Alçada significant de les onades

La persistència i intensitat de la tramuntana a la mar, superior als 40kt’s de mitjana (Fig. 9) entre la costa del Montgrí i el Cap de Begur va fer alterar notablement l’estat de la mar, amb maregassa generalitzada i mar brava mar endins, amb el màxim d’alçada, com és habitual en aquestes situacions, entre la costa catalana i Menorca, amb una alçada significant prevista pel model WAM entre els 4 i 5m. (Fig. 10) La mar de fons de gregal fou protagonista a tota la Costa Brava amb onades superiors als 2,5m d’alçada inclòs dins la protecció del Golf de Roses.

3ª Part: Del 6 al 8 de Febrer de 2012:

Figura 1: Anàlisi a les 00Z del 7-2-2012, model DWD, Geop i Tª a 500hPa + Pressió SFC

Figura 2: Anàlisi a les 00Z del 7-2-2012, model GFS, Geop i Tª a 850hPa.

Figura 3: Predicció per a les 03Z del 7-2-2012, model MM5, Pressió en SFC(hPa)

Figura 4: Dades synop i anàlisi a les 06Z del 7-2-2012, pressió en SFC(hPa)

Figura 5: Anàlisi a les 06Z del 7-2-2012, Streamlines + isotachs a 300hPa

Figura 6: Imatge meteosat canal visible a les 13h UTC del 7-2-2012.

Figura 7: Predicció per a les 03Z del 7-2-2012, model WRF, Velocitat del vent (kt’s) i Humitat relativa(%) a 850hPa.

La configuració sinòptica d’aquest episodi ens marca una tramuntana anticiclònica de llibre. L’Anticicló de fins a 1037hPa a l’est de l’Atlàntic i Mar Cantàbric s’estén en direcció NE-SW fins a Anglaterra , Escandinava i Rússia formant un pont anticiclònic perfecte i una situació de bloqueig molt persistent.(Fig.1 ) A l’est del fort anticicló el bombeig de vent de gregal és constant amb la generació de baixes pressions profundes a l’Adriàtic, sud d’Itàlia i Grècia. A nivell mesoescalar veiem com el gradient de pressió entre el Cantàbric i Cap de Creus arriba als 17 hPa (1032-1017hPa), segons ens marca la predicció del model MM5 i l’anàlisi synop a les 06Z(Fig. 3 i 4). Hi veiem un dipol orogràfic perfectament marcat amb empaquetament de isòbares sota cresta al llarg dels Pirineus, la mesobaixa del dipol la trobem a sotavent dels Pirineus Orientals i arriba fins als 1017hPa.

L’Anàlisi del mapa a 850hPa ens permet veure com la irrupció freda començava a entrar pels Pirineus a primera hora de la matinada del dia 7 amb un gradient tèrmic molt marcat de est a oest peninsular, el “low level jet” a 1500m ens mostra com el màxim de vent a aquell nivell es situem perpendicularment als Pirineus i tota la zona de la Catalunya nord, Empordà i Golf de Lleó (Fig. 6), arribant a superar els 60kt’s. Hi ha una forta acceleració del flux a sotavent dels Pirineus i al mateix temps un descens brusc de la HR% que s’estén a tots nivells .

Observant la situació a 700 i 950hPa, també veiem com aquest jet a nivells baixos tant intens coincideix amb l’anàlisi a 850hPa. Als nivells més alts també coincideix el pas del Jet stream per el nord-est de la península, a 300hPa els valors màxims de velocitat del vent es donen a la vertical dels Pirineus i Catalunya (Fig.5), tant en les imatges de meteosat en els canals de WV i visible veiem la posició i intensitat del JET sobre la Península.

Mentre a la imatge de WV queda reflectit com una franja fosca i seca de N a S, en la imatge de visible el fort raig a nivells mitjans i baixos queda reflectit en la banda d'Altocúmulus stratiformis undulatus que recorre la Península de NW a SE. (Fig. 6 i 7). Aquest fet, ens pota a relacionar-ho directament amb les fortes intensitats de vent registrades en SFC. Una banda extremadament seca a tots nivells afectava de ple a Catalunya, deixant humitats en SFC entre el 5 i 10% a tot el territori.

Figura 8: Predicció per a les 03Z del 7-2-2012, model MASS, Velocitat i direcció vent en SFC.(kt’s)

Figura 9: Predicció a les 21Z del 6-2-2012, model WRF, Tª a 2m + Velocitat del vent (Kt’s) a 10m.

Figura 10: Anàlisi a les 00Z del 7-2-2012, model WRF, Tª a 2m + Velocitat del vent (Kt’s) a 10m .

Figura 11: Anàlisi a les 00Z del 7-2-2012, Model WRF, Velocitat del vent (kt’s) en SFC.

Figura 12: Anàlisi a les 12Z del 7-2-2012, Model GFS plotejat , isotachs (m/s) y direcció del. vent a 900hPa.

La tercera entrada de la tramuntana va ser la més violenta de totes, es va entaular a partir de mig matí del dia 6 de febrer i es va perllongar fins la matinada del 8 de febrer. Els mapes extrets dels models numèrics permeten veure l’evolució d ela gropada de tramuntana que detallem a continuació tot seguint les observacions sobre el terreny.

Durant la matinada i primera hora del matí bufava de força 6/7 amb ratxes d’entre 70 i 90km/h fins que a partir de mig matí es va reforçar definitivament fins arribar a força 8/9 i ratxes que ja van superar els 90km/h al sud del Cap de Norfeu i de més de 120km/h al nord. La màxima intensitat del dia 6 es donà al migdia i primera hora de la tarda, amb ratxes d’entre 100 i 110km/h al pla de l’Empordà i de més de 140km/h al Cap de Creus. Durant la tarda i vespre hi va haver una baixada transitòria d’intensitat per tornar a incrementar-se a partir de la nit, quan va començar a entrar l’onada de tramuntana de força 9/10 pel nord de Cap Norfeu. (Veure imatge 3)

* Imatge 3: Gropada encesa de tramuntana a l’Escala el dia 6-2-2012 a primera hora de la tarda, Foto: Lluís Roura i Juanola


Figura 13: Velocitat mitjana(30-minutal) en m/s i direcció del vent a Portbou(SMC) el 7-2-2012.

Figura 14: Temperatura, humitat, velocitat mitjana(15-minutal) en km/h, direcció del vent i pressió atmosfèrica a l’estació de Castelló d’Empúries durant el 6 i 7-2-2012.

Figura 15: Velocitat mitjana(15-minutal) en km/h i direcció del vent del 1 al 7-2-2012 a l’estació de l’Escala.

A primera hora de la matinada del dia 7 s’assoleixen els cops màxims de vent al nord de Cap Norfeu amb un registre de 176km/h a l’Estació de Portbou i força 10/11 a l’escala Beaufort. A les 2 de la matinada arriba la gropada encesa a la plana i el Golf de Roses i entre les 3 i les 4h s’assoleixen les ratxes d’entre 120 i 130km/h a les estacions de Castelló d’Empúries i l’Escala, en aquesta darrera els 132km/h assolits el dia 7 suposenel record de ratxa màxima de l’estació des del 2002. Fins a les 8 del matí es manté la força 10 de forma generalitzada i a partir d’aleshores va baixant progressivament d’intensitat a força 9 durant el matí i força 8 a partir de la tarda i durant la matinada del dia 8 de febrer. (Fig. de la 8 a la 15)

* Imatge 4: Esbotzada a La Roca del Cargol, l’Escala, la tarda del 7-2-2012, Foto: Robert Carmona i Coll.

Figura 16: Predicció per a les 06Z del 7-2-2012, model WAM, Velocitat (kt’s) i direcció del vent en SFC.

Figura 17: Predicció per a les 06Z del 7-2-2012, model WAM, Alçada significant de les onades

A la mar el temporal fou molt dur , amb mar brava des d’arran de costa fins mar endins. La velocitat mitjana i constant d’entre 40 i 42kt’s entre les 21h del dia 6 i les 12h del dia 7 va fer aixecar onades de fins a 7m d’alçada significant entre el Cap de Begur i Menorca, amb alçades màximes que de ben segur sobrepassaven els 8m. (Veure imatge 4) La mar de fons arribava a la Costa Central amb onades d’entre 2 i 4m, mentre que a La Costa Brava aquesta mar de fons assolia alçades de fins a 3 o 5m. ( Fig. 16 i 17).

4ª Part: Del 9 al 16 de Febrer de 2012.

La darrera entrada de tramuntana es va iniciar el dia 9 de Febrer al vespre i es va perllongar fins el 17 de Febrer, amb unes característiques una mica diferents entre els dies 9 i 13 i entre els dies 14 i 17.

En els primers 4 dies es mantingué la situació de tramuntana anticiclònica degut al flux persistent de vents del NNE impulsats pel potent anticicló europeu que s’allargassava de NE a SW i reforçada per la petita ciclogènesi al Golf de Lleó 1016-1011hPa entre el dia 9 i 12 de febrer. Aquesta ciclogènesi va ser reforçada per el desplaçament retrògrad d’una potent bossa freda en alçada des de l’Europa central fins al sud de França i Catalunya. (Fig. 1 i 2).


Figura 1: Anàlisi isobàric en SFC a les 23:45h del 9-2-2012, Meteociel.com.

Figura 2: Anàlisi a les 00Z del 10-2-2012, pressió en SFC pel model GFS.

Entre els episodis violents de la primera setmana de febrer i aquest últim trobem algunes diferències. La primera rau en que no assolí les intensitats puntuals tant fortes i generals dels episodis anteriors, però va bufar amb molta constància entre força 7/8 i 8/9, amb ratxes entre els 80 i 90km/h per sota el Cap Norfeu i entre els 110 i 130km/h al extrem nord de l’Alt Empordà. La segona diferència la trobem en que la direcció dominant va passar del NW i NNW al N i NNE, el que popularment s’anomena provençal o provences, molt típic d’entrades fortes d’aire fred. La tercera diferència la trobem en l’estat de la mar, on la mar de fons de gregal fou més destacable, arribant als 2,5 i 3m d’alçada entre els dies 10 i 12 de febrer.

Destaca el reforçament puntual de la tramuntana durant la matinada de l’11 de febrer a tota la costa del Montgrí, al límit del Alt i Baix Empordà. Aquella matinada s’assoliren els 122km/h a l’Escala, amb un pic d’intensitat mitjana entre els 60 i 70km/h tal i com mostra la gràfica de l’estació de l’I.E.S El Pedró de l’Escala (Fig 3).

Figura 3: Gràfica d’intensitat de vent (15-minutal) a l’estació de l’IES El Pedró de l’Escala, del 8 al 14 de Febrer de 2012.

Figura 4: Anàlisi isobàric en SFC a les 21:48h del 15-2-2012, Meteociel.com.

Figura 5: Anàlisi a les 00Z del 16-2-2012, model MM5, Pressió en SFC(hPa)

Figura 6: Predicció per a les 00Z del 16-2-2012, Vent en SFC (Kt’s) model marítim WAM


La segona part de la darrera entrada de tramuntana del llarg episodi, va tenir un origen diferent, ja que la massa d’aire precursora posseïa característiques polars, no pas continentals com totes les anteriors. La tarda i vespre del dia 15, una àrea de baixes pressions polar es va desplaçar des de Els Països Escandinaus fins als Balcans, generant una baixa secundària al Golf de Gènova, d’entre 1008 i 1006hPa. L’Anticicló atlàntic seguia ben ferm, però desplaçat cap a l’oest de les Illes Britàniques, obrint un passadís N-S cap a França i l’est de la Península Ibèrica. La baixa secundària s’encarregà d’accelerar el flux de nord i provocar un nou augment de l’intensitat de la tramuntana (Fig. 4,5 i 6).

Entre els dies 15 i 16, al nord del Cap de Norfeu es van superar els 120km/h i a tota la Plana de l’Empordà es va arribar a ratxes màximes d’entre 70 i 95km/h.

Figura 7: Taula de dades de les ratxes màximes diàries de tramuntana del 28 de Gener al 16 de Febrer de 2012 en diferents observatoris de l’Alt i Baix Empordà. Dades extretes, del Servei Meteorològic de Catalunya, AEMet i Meteoclimatic.


La recopilació de totes les dades de ratxes màximes diàries de tramuntana ens permet veure la magnitud d’un episodi de 21 dies consecutius de durada, un fet que en aquesta extensió i intensitat no ocorria des de el Novembre de 2007 (32 dies), Gener de 1998 (30 dies) i el novembre de 1999 (25 dies), amb hiverns especialment ventats i tramuntanades molt violentes i continuades.

L’Altre dada que ens permet valorar la magnitud de l’episodi , és que a l’estació de Portbou s’enregistren 9 dies de Febrer amb velocitat màxima superior als 126km/h (35m/s), quan la mitjana per el Febrer entre l’any 2000 i 2011 d’aquesta estació es situa en 4 dies. A la Plana de l’Empordà també es sobrepassa i molt la mitjana de dies per sobre els 90km/h de ratxa màxima, quan la mitjana pel Febrer són 3 dies, en aquesta ocasió s’enregistren 6 dies per sobre els 90km/h als observatoris de l’Escala.


Tant l'episodi del 4 com el del 7 de Febrer van traspassar l'àmbit típic d'afectació d'aquestes situacions (Empordà i cims dels Pirineus), i van deixar ratxes inusualment intenses a les valls, que van superar els 100 km/h a les comarques del Berguedà, Ripollès , Solsonès, Pallars Jussà i Pallars Sobirà. (Fig. 8)Aquestes ratxes tan fortes van provocar problemes en el mobiliari urbà, caiguda d'arbres, i talls de carreteres. A alta muntanya el fenòmen del torb va ser extremadament violent, les condicions meteorològiques per sobre els 2.000m foren extremes ja que hi hem de combinar les temperatures molt baixes, que el dia 4 van arribar a baixar fins als -23ºC per sobre els 2.000m.


BIBLIOGRAFIA I FONTS DE CONSULTA DE DADES:

* Observatoris meteorològics:

- Estació Meteorològica Automàtica d’Espolla, Agència Estatal de Meteorologia.

- Estació Meteorològica de l’Estartit - Roca Maura, Josep Pascual i Masseguer.

- Estació Meteorològica Automàtica de l’Escala IES El Pedró – Joaquim Teixidor i Poch.

- Estació Meteorològica Automàtica de l’Escala Club Nàutic – Club Nàutic l’Escala.

- Estació Meteorològica Automàtica de Verges – Jaume Amer.

- Estació Meteorològica Automàtica de Castelló d’Empúries – Emili Garriga

- Estació Meteorològica Automàtica de Sant Miquel de Fluvià – Eduard Martí

- Estació Meteorològica Automàtica de Figueres – Jaume Egea

- Estació Meteorològica Automàtica de La Vajol – Ignacio Ortega

- Estació Meteorològica Automàtica de Bellcaire – Samuel Font

- Estació Meteorològica Automàtica de Portbou, Servei Meteorològic de Catalunya.

- Estació Meteorològica Automàtica de Roses, Servei Meteorològic de Catalunya.

* Serveis Meteorològics:

- Servei Meteorològic de Catalunya – www.meteo.cat

- Agència Estatal de Meteorologia – www.aemet.es

* Models numèrics, arxiu d’observacions i arxius de reanàlisi

- Global Forecast System – GFS – www.wetterzentrale.de/topkarten

- Arxiu de reanàlisis del 1948 al 2012 – NCEP – http://www.wetterzentrale.de/topkarten/fsreaeur.html

- Model meteorològic MM5 – Servei Meteorològic de Catalunya

- Model Meteorològic WAM – Servei Meteorològic de Catalunya

- Model Meteorològic MASS – Meteosim

- Infomet – UB- www.infomet.fcr.es

- Meteociél – www.meteociel.com

- Projecte EumeTrain – www.eumetrain.org

* Fotografia

- Sergi Corral Buela

- Robert Carmona i Coll

- Lluís Roura i Juanola




Cap comentari:

Publica un comentari