Un dels fenòmens meteorològics més violents i estranys, castiga Empúries, l'Escala i l'Estartit, el vespre del dissabte 11 d'Agost.
* Carpa del Backstage trinxada per l'esclafit.
* La Crònica dels fets (l'Escala):
El vespre i nit d'ahir dissabte estavem treballant
en l'organització del concert de Silvia Pérez Cruz , al Fòrum Romà d'Empúries,
dins el festival Portalblau de l'Escala.
Eren les 20:20h del vespre quan va afluixar la tempesta, amb mammatus al cel i un arc de Sant Martí impressionat , vam desplaçar-nos cap a sopar en una carpa grossa on s'havia organitzat un catering per tot l'STAFF i músics.
A les 20:30h para de ploure i de cop i volta notem un augment deescontrolat de la temperatura, en pocs moments calculo que puja ben bé 12-15ºC, partíem dels 25ºC i ben be vam enfilar-nos fins els 39 o 41ºC , una temperatura que no haviia experimentat mai a la vida. Era simplement un forn. Després d'uns segons vaig adonar-men que estava visquent un esclafit o rebentón càlid, la Tª no parava de pujar i s'aixecava una lleugera brisa de WNW cremadora. Vaig començar a alertar a la gent que estavem vivint un rebentón càlid.
A les 20:31h i mentre estava donant les explicacions del fenòmen, detecto una pujada de l'electriciutat estàtica ...i en aquest moment crido, a tothom que s'agafi fort a la taula i que es protegeixi ... al segon s'aixeca una ventada de por, arriba l'esclafit i aixeca tota l'estructura de la carpa, contenidors, taules, plats, forns , microones etc. Només quedem nosaltres asseguts. En els instants de l'esclafit només vaig parar a protegir-me i tancar els ulls ...als pocs segons d'haver passat , l'estructura de la carpa havia marxat uns 200m enllà , els contenidors uns 100m i volocats ..els pesos de l'estructura , al voltant de 50kg cadascú havíen superat una tanca d'uns 4m d'alt . Les ratxes de vent havíen de ser superiors als 120km/h ..tota l'estructura està assegurada per 150km/h ..això si , de vent laminar.
20:33 mica en mica arriba la calma, encara notem la temperatura pels núvols, NINGÚ HA PRES MAL DE MIRACLE. Hem experimentat un dels fenòmens més bèsties que es pot viure ..la gent en estat de xoc i plorant, jo donant explicacions del fenòmen a tothom.
Eren les 20:20h del vespre quan va afluixar la tempesta, amb mammatus al cel i un arc de Sant Martí impressionat , vam desplaçar-nos cap a sopar en una carpa grossa on s'havia organitzat un catering per tot l'STAFF i músics.
A les 20:30h para de ploure i de cop i volta notem un augment deescontrolat de la temperatura, en pocs moments calculo que puja ben bé 12-15ºC, partíem dels 25ºC i ben be vam enfilar-nos fins els 39 o 41ºC , una temperatura que no haviia experimentat mai a la vida. Era simplement un forn. Després d'uns segons vaig adonar-men que estava visquent un esclafit o rebentón càlid, la Tª no parava de pujar i s'aixecava una lleugera brisa de WNW cremadora. Vaig començar a alertar a la gent que estavem vivint un rebentón càlid.
A les 20:31h i mentre estava donant les explicacions del fenòmen, detecto una pujada de l'electriciutat estàtica ...i en aquest moment crido, a tothom que s'agafi fort a la taula i que es protegeixi ... al segon s'aixeca una ventada de por, arriba l'esclafit i aixeca tota l'estructura de la carpa, contenidors, taules, plats, forns , microones etc. Només quedem nosaltres asseguts. En els instants de l'esclafit només vaig parar a protegir-me i tancar els ulls ...als pocs segons d'haver passat , l'estructura de la carpa havia marxat uns 200m enllà , els contenidors uns 100m i volocats ..els pesos de l'estructura , al voltant de 50kg cadascú havíen superat una tanca d'uns 4m d'alt . Les ratxes de vent havíen de ser superiors als 120km/h ..tota l'estructura està assegurada per 150km/h ..això si , de vent laminar.
20:33 mica en mica arriba la calma, encara notem la temperatura pels núvols, NINGÚ HA PRES MAL DE MIRACLE. Hem experimentat un dels fenòmens més bèsties que es pot viure ..la gent en estat de xoc i plorant, jo donant explicacions del fenòmen a tothom.
* La Crònica dels fets (l'Estartit-Josep Pascual):
Durant la tarda del dia 11 d’agost de 2011 el “foranell”
(tal com en diuen els pescadors d’aquí a la marinada del SE) era de la força
habitual (2 a
3) de les tardes d’agost. A darrera hora de la tarda es reforçava un xic i
girava a garbí (a les 17:30 T.U., SSW força 4). Pel WNW hi havia les típiques
nuvolades de tempesta d’estiu que s’estaven acostant. Des d’una hora abans, cap
al nord es veien cortines de pluja algunes de les quals amb prou feines
arribaven a terra.
A partir de les 18 h. T.U. el vent fa un recalmó i gira a
NW, no massa fort. Cauen les primeres gotes i des de llavors i al llarg de la
mitja hora següent es veuen uns 8 o 10 llamps, alguns d’ells molt propers i,
els que he pogut divisar jo, de núvol a núvol. A les 18 h. la pressió és de
1015 hPa i al cap de mitja hora és de 1008 hPa.
*Gràfica del termògraf oficial a l'Estartit- Passeig Marítim ( AEMet)
Plou (poc, al voltant de 0,5 mm.) i el vent comença a ratxejar.
Ratxes que, a l’estació del Passeig Marítim arriben pràcticament als 70 km./h. i, a les 18:40 T.U.
s’enregistra a Roca Maura un cop de 101 km./h., la segona velocitat més forta allà
dels darrers 25 anys en un mes d’agost, després dels 119 km./h., també d’una
tempesta, del 17 d’agost del 2003. Tot i la pluja, una temperatura que va
pujant (s’arriba als 36,2 ºC, la segona temperatura més alta dels darrers 40
anys a l’Estartit, després de la dels 36,9 ºC del 13 d’agost de 2003). El més
sorprenent és que la pujada de la temperatura es dóna ja cap al vespre i en
plena pluja, contrastant aquesta temperatura de l’aire amb la de les fredes
gotes de pluja. Una sensació tot rara. És tal com si estéssim davant de
l’extractor d’una cuina d’un grant hotel. Les ratxes de vent més fort, generalment
d’una durada inferior a un minut, tenien una direcció dominant de NE.
A partir de les 18:45, el fenomen finalment se va diluïnt
els cops de vent cada cop són més febles i es van orinetant al sector de
tramuntana i ja no plou.
*Zona d'impacte i esquemes d'afectació.
*Explicació física del fenòmen:
Els esclafits càlids són un dels fenòmens més violents i rars en la meteorologia mundial. Tenen la particularitat d'estar inscrits dins un context sinòptic i tèrmic particlurar, i amb unes condicions d'inestabilitat a diferents nivells, poc propícies per desencadenar tempestes extenses, però si per desenvolupar fenòmens tempestuosos molt locals i violents, quan s'aconsegueix trencar l'enorme capa d'inversió a nivells mitjos.
Normalment es produeixen al final del cicle de desenvolupament de tempestes típiques de muntanya, associades als Pirineus o la Ibèrica, en un context especial d'entrada càlida subtropical , molt potent a nivells mitjos i baixos. A partir de mitja tarda i vespre, aquestes tempestes poden sortir de les zones habituals, buscant l'escalfor del sud i propagant-se a mode de cremallera cap aquella zona. La propagació cap a zones amb un matalàs càlid molt important i baixes humitats es clau per desenvolupar el fenòmen.
Les tempestes es comencen a desenvolupar a partir del nivell de condensacióo , on la temperatura de rosada és més propera a la temperatura ambient o al punt de saturació. En aquests casos, el nivell de condensació o lcl, es situa a una alçada considerable, per sobre els 700hPa (3.000m).
*Esquema i parts genèriques d'un esclafit
*Esquema o model conceptual d'esclafit càlid
*Radiosondatge de Barcelona a les 12Z del 11-8-2012, font: Servei Meteorològic de Catalunya.
Normalment acostumen a ser tempestes seques i amb molta activitat elèctrica, ja que la cortina de pluja s'evapora ràpidament en el seu descens, ja a les condicions d'alta temperatura i sequedat de capes mitges i baixes. l'Aire càlid entra a la nuvolada i s'enfila per sobre el lcl, per dins el cb's. Es produeix un refredament d'aquest aire per evaporació o sublimació i pel mateix descens de Tª en alçada, per tan es forma una bombolla més freda i densa que l'entorn i que es torna insostenible.
* Llamps a l'Alt Empordà, el 11-8-2012, font: Servei Meteorològic de Catalunya.
Aquesta bombolla quan ja té flotabilitat negativa, comença a baixar i en aquest cas, la baixada va acompanyada d'un augment de Tª seguint la adiabàtica seca, no pas l'humida com seria l'habitual. Per tant el ratio d'augment de temperatura és molt més important , a raó de més d'1ºC cada 100m. La mateixa pressió i compressió del voltant de la bombolla fa pujar encara més la seva temperatura, a la vegada que s'accelera la caiguda. Ja tenim en marxa l'esclafit.
Les característiques d'aquesta bombolla es mantenen en tot el trajecte fins arribar a terra, a la vegada que desplaça tota la capa d'aire càlid que va trobant al seu pas cap a nivells inferiors. l'acceleració es tal , que arriba a terra amb velocitats superiors a 100km/h, en el que anomenem esclafit Càlid.
Al topar amb el terra es produeix un efecte de xoc o esclafit i una escombrada lateral a banda i banda de l'impacte, que arrassa tot el que es troba al voltant, amb velocitats superiors als 120km/h i fins més de 200km/h en els casos més extrems. La temperatura a nivell de superficie, puja sobtadament al arribar la bombolla càlida i tot l'aire càlid desplaçat per la bombolla. l'Augment de temperatura, partint des d'una T0 o temperatura inicial, es pot xifrar entre els 10 i 15ºC, fins i tot 20ºC en els casos més extrems. En el cas estudiat, des del 25/26ºC inicial , es passa als 36-42ºC finals.
Més informació de la física del fenòmen de la mà d'en Joan Arús (AEMet)
Teoria fisica i casos d'estudi dels esclafits càlids
Més informació de la física del fenòmen de la mà d'en Joan Arús (AEMet)
Teoria fisica i casos d'estudi dels esclafits càlids
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada