La primavera va començar ja fa més d'un mes i ja ens ha deixat algun cas de tempestes violentes de mitja tarda, el més espectacular va ser el del 19 d'abril de 2012, però segur que molts recordem el cas del 11 de setembre de 2008.
Dos casos pràcticament idèntics, que es repeteixen quasi cada any a l'Escala, en situacions d'inestabilitat acusada i amb domini de la situació de mestral o ponent en capes altres. La formació de les tempestes segueix una seqüència molt ben definida, amb un inici de la convecció associada a les Alberes, Salines i Serra de Rodes, amb nuclis secundaris a L'Alta Garrotxa i al Cap de Creus, una mica abans de migdia.
* Esquema de naixement (cercles), moviment (fletxes) i extensió/organització (linia discontínua), d'una típica tempesta de mitja tarda que arriba de NW a SE a l'Escala.
* Imatge radar CAPPI del SMC, el 19-4-2012. Inici de les tempestes- Nord Alt Empordà.
Els primers nuclis tempestuosos ja es mostren ben actius entre la 13h i les 15h, quan mica en mica es van organitzant i seguint a circulació a les capes altes van baixant de NW a SE, de terres altes fins a la costa. En aquest descens les cel·lules convectives individuals s'agrupen en un sistema convectiu multicel·lular, que sovint agafa forma de línia de turbonada o cumulunimbus arcus.
* Estructura o esquema del desenvolupament d'un "bow echo" segons les imatges de radar. Les fletxes es refereixen als vents associats a la tempesta a la seva part del darrera i davantera.
Aquest tipus d'organització fou descrita pel sr. Fujita al 1978 i l'anomenà "bow echo" o eco en arc. En aquest mateix manual relacionava aquesta formació amb fenòmens severs com els esclafits o "downbursts", fenòmens associats a les corrents descendents de les tempestes i que es sol manifestar com un desplomament sobtat d'aire a velocitats superiors als 100km/h i que acostuma a produir moltes destrosses en el mobiliari urbà i particular. Aquest tipus de formació s'associa a temps sever, línies de turbonada, sistemes convectius a mesoescala i "derechos".
El sistema convectiu, organitzat en una línia de turbonada o cumulunimbus arcus, és alimentat en la seva part davantera per vents de mar cap a terra, sovint del SE o E, aportant humitat a nivells baixos. Mentres que a nivells alts i mitjos dominen vents de mestral o ponent. Aquesta circulació de vents creuada o també anomenada cisalla és un dels factors que permeten el desenvolupament i la persistència d'una tempesta severa.
* Imatge radar CAPPI del SMC, tempesta del 19 d'Abril de 2012. Línia de turbonada viatjant cap a SE.
La part davantera és la part més activa de la tempesta , i sempre ve precedida de fortes ratxes de vent (front en ratxa) o fins i tot algun esclafit quan la tempesta ja es situa a la vertical. El celatge típic en forma de corró o arc de núvols que va avançant poc a poc, amb tonts verdosos, és molt típic, així com l'enfosquiment brusc del cel que precedeix l'arribada de la cortina de pluja. En terminologia local, aquest tipus de tempesta s'anomena grop i el vent descendent de la part posterior de la tempesta, s'anomena vent de grop. Acostuma a bufar del NW o NNW i pot arribar a superar els 80 o 90km/h.
Fletxa vermella: Vent i direcció a la part davantera: del E-SE, més càlid i molt humit.
Fletxa Blava: Vent i direcció a la part del darrera: del NW-NNW, més fresc i violent.
Línia discontínua lila: Front en ratxa, separació de les masses d'aire i Cb's arcus.
* Imatge radar CAPPI del SMC, tempesta del 19 d'Abril de 2012, arribant a l'Escala. Arribada de la línia de turbonada o tempestes a l'Escala.
Aquestes tempestes acostumen a donar intensitats de precipitació molt elevades, però no duren molta estona, normalment entre 15 i 40 minuts, en els quals es poden arribar a recollir entre 10 i 50mm amb precipitació torrencial (superior al mm/minut) i en moltes ocasions calamarsa o pedra. Els tons verdosos del cel, que explicàvem abans acostumen a ser psíntoma de que la tempesta ve acompañada de calamarsa/pedra i/o fortes ratxes de vent.
Dels darrers anys destaquem les tempestes del 19 d'abril de 2012, 7 de setembre de 2010, 11 de setembre de 2008 i 3 de setembre de 2002. La tempesta més violenta dels ultims 20 o 30 anys a l'Escala i moltes poblacions veïnes, fou el grop del 27 de Juny de 1999, amb ratxes de vent de grop (NNW) superiors als 150km/h, pedra i calamarsa amb més de 5cm acumulats, pluja torrencial i fins i tot un tornado a l'Estartit.
Fotografies del cas d'estudi del 19-4-2012
* Imatges del cumulunimbus arcus que va precedir la tempesta del 19 d'Abril de 2012. Foto: Webcam Meteolescala.com.
Fotografies del cas d'estudi de 7-9-2010
Article explicatiu de la tempesta del 7-9-2010: http://www.cazatormentas.net/index.php/fenos-meteorolos-mainmenu-34/100-tormentas-arcus-incus-etc-2010/1384-cazando-tormentas-en-lescala-alt-empordirona-7-de-septiembre.html
Fotografies del cas d'estudi de 11-9-2008
Fletxa vermella: Vent i direcció a la part davantera: del E-SE, més càlid i molt humit.
Fletxa Blava: Vent i direcció a la part del darrera: del NW-NNW, més fresc i violent.
Línia discontínua lila: Front en ratxa, separació de les masses d'aire i Cb's arcus.
Article explicatiu del cas del 11 de Setembre de 2008: http://larocadelcargol.blogspot.com.es/2008/09/la-gran-tempesta-de-la-diada-2008.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada